Si de cas...

Quan m'arribi l'hora
i el meu cor s'aturi
un darrer favor amics
us voldria demanar.

Al meu cos no vull pas
que doneu sepultura,
ni tampoc no vull
que el feu incinerar,
i que ploreu per mi
encara menys voldria.

El que us demanaria,
és que, sense cap pena,
el meu cor aturat
arrabassat del pit,
l'enterréssiu som
en solitària carena
a la muntanya de Pení.

Que no voldria pas
que el meu cor abandonés
aquesta terra estimada,
i així adobaria l'herba
i floriria en romaní.

I el meu cos balmat
damunt d'una minsa balsa
esbalceu-lo a dins del mar,
si pot ésser un dia blau i clar
de temporal de tramuntana.

Que una vegada esvaït,
els meus àtoms disgregats
pel plàncton espargits,
impel·lits per vents i ones
vagin lliures per la mar.